“O hi ha una integració europea completa, o desapareixerem”

Enrico Letta (Pisa, 1966) va ser primer ministre italià entre el 2013 i el 2014, i després va tornar a la primera línia política del seu país liderant el Partit Demòcrata (PD) fins que va fer un pas enrere després de perdre les últimes eleccions contra Giorgia Meloni. Ara és president de l’ Institut Jacques Delors i es troba recorrent Europa per dur a terme un informe, encarregat pel Consell Europeu, sobre el futur del mercat únic. Aquesta missió el porta avui a Barcelona, on coneixerà l’opinió de diversos sectors econòmics en un acte a Foment del Treball.

Una tasca pendent

“El mercat únic no està complet, té fragmentacions i obstacles”

En quin moment es troba Europa?

Europa es troba davant l’última crida. Necessitem entendre que el creixement dels gegants al nostre voltant és tan gran que o hi ha una integració europea finalment de manera completa, o desapareixerem. Tenim pocs anys per endavant per fer algunes coses que encara no hem fet. Per això crec que la pròxima legislatura serà la decisiva per a la integració final i ha de servir per resoldre una sèrie de problemes que hem deixat que s’arrosseguin amb el temps i que fan que Europa sigui un continent fragmentat i en risc. Quan dic que és l’última crida dic que no ens hem d’unir només quan arriba l’incendi, que és una cosa que ha passat aquests últims anys.

Va passar amb la pandèmia i l’agressió russa a Ucraïna, però després...

Tan aviat passa, cadascun va pel seu compte. Si tothom va pel seu compte serem totalment irrellevants. Al món d’abans, que era un món petit, tots els països europeus eren països grans. Al món gran d’avui, tots els països europeus són països mitjans o petits. Això és el tema principal. I si no entenem que la integració és fonamental per resistir els xinesos, els indis, els Brics... La llei de Reducció de la Inflació dels Estats Units ens demostra que els nord-americans també són molt agressius en el camp de la indústria manufacturera.

En aquesta última crisi a Israel hem vist com de dividida està Europa.

Absolutament. No ens adonem que si anem a l’ONU amb tres posicions diferents ens condemnem a la irrellevància i això vol dir que seran els altres els que decidiran. Aquest problema de la divisió d’Europa s’ha convertit en enorme i en pagarem el preu. Fins ara havíem aconseguit ser els reguladors del món.

Quin objectiu té el seu informe sobre el mercat únic?

Part del que parlaré aquest dilluns a Barcelona amb els agents socials, amb les grans empreses catalanes i espanyoles: verificar les barreres que hi ha al mercat únic, una cosa increïble. En el camp de les telecomunicacions, dels bancs, de les finances, de l’energia, no s’aconsegueix construir grans subjectes globals. Per exemple, en el camp de la telefonia, cada operador xinès té de mitjana 400 milions d’usuaris, cada americà 100 milions d’usuaris, mentre que els europeus tenen 5 milions d’usuaris. El mateix val per als bancs, són tots petits respecte els grans bancs americans. O en l’energia, al final som petits tret d’algunes rares excepcions com a Espanya i Itàlia, on hi va haver la fusió entre Enel i Endesa. El meu informe té l’objectiu de donar un impuls per completar el mercat únic que avui no està complet, està ple de fragmentacions i obstacles.

El mercat únic no s’ha completat, però estem davant el repte de l’ampliació europea. Estem preparats?

Jo crec que no estem preparats per a l’ampliació per molts motius. Per començar, perquè tenim regles internes d’unanimitat que donen dret de veto. La idea de donar dret de veto a qui entra a la Unió Europea en decisions importants em sembla una bogeria. Tampoc no estem preparats des del punt de vista del mercat únic. Jo estic a favor de l’ampliació, ha d’ aconseguir-se perquè el poble ucraïnès està pagant amb sang l’adhesió a Europa, però aquesta ampliació s’ha de fer bé.

Creu que la pròxima legislatura europea pot ser la que superi la regla de la unanimitat?

Ho ha de ser, absolutament. Segons el meu parer passarà a la història com la que treurà el dret de veto i superarà la unanimitat. Hi ha molts mètodes pels quals es pot fer. Jo opino que ha de ser retirada i que s’han de prendre les decisions per majoria qualificada. Però també hi ha un terme mitjà, com passar a un veto col·lectiu, és a dir, que tres països puguin posar un veto i no només un. Això pot tenir sentit perquè el veto no es posa mai per raons d’interès general, ni tan sols per interessos nacionals. Aquests últims anys sempre s’ha fet servir com un xantatge per obtenir una cosa sobre un altre dossier. El veto col·lectiu elimina la regla del xantatge, i ja seria un pas endavant.

L’autonomia energètica és un altre gran tema pendent.

Això forma part de la feina que estic fent. Nosaltres, europeus, hem viscut aquestes últimes dècades pensant que podem viure sent dependents en energia, tecnologia i seguretat. Hem confiat als nord-americans la nostra seguretat, als russos i àrabs la nostra energia i als xinesos la nostra tecnologia. L’informe que estic començant a escriure ha de ser un que ens impulsi a anar cap a una independència més important. No tinc por de fer servir la paraula forta. Europa ha de ser una potència, però alhora no podem trencar les quatre llibertats del mercat intern i fent només polítiques industrials clàssiques dels vells estats. Per exemple, en el camp de l’energia s’ha de completar el mercat únic i arribar a un sistema energètic més sòlid i interconnectat. És escandalós, per exemple, que no hi hagi interconnexions entre la península Ibèrica i França.

I com s’aconsegueix aquesta veu més forta?

El sentit de la urgència ens obliga a pensar en això. No tenim més temps, ho hem de fer de pressa, perquè els indis i els xinesos són tan forts i importants que l’única manera per a nosaltres és tenir una sola veu, com va passar amb la compra de les vacunes.

Com valora que Pedro Sánchez hagi aconseguit ser reelegit president del Govern?

Soc amic i dono suport a Sánchez, crec que és un gran europeista i la presidència espanyola ha jugat un paper important en temes fonamentals com l’energètic o el digital. És un gran líder europeu.